Poema de Sant Jordi 2013

Quan va entrar per la finestra
ella ni la va escoltar!
Tan poc a poc va passar !!!
Potser hi haurà qui diria
'de puntetes',
però no.

Diuen que la lluna plena,
mirava adormida i tendre,
i que ni se'n va sorprendre
de la silent serenor.

Parlen de que les estrelles,
llunyanes i escaduseres,
un ullet li van picar,
i tampoc se'n va adonar.

Expliquen les llargues llengües
que les aranyes, contentes,
aturant les seves feines
van afanyar-se a observar.

Cada lletra que escrivia,
un punt a la llunyania,
se li estava indiferent,
i quan més les confegia
les paraules contenien
l'alè del seu cor ardent.

Ni tan sols es plantejava
que fos la seva intenció.
Si més no, ja l'assetjava
sense un bri de compassió,
quan ni l'havia cercada,
la divina INSPIRACIÓ!

Va nèixer un petit poema
d'una volada de 
Ro.