BLOGS!:



Eduard Punset:
http://www.eduardpunset.es/

La mirada de Elsa Punset
http://www.inteligenciaemocionalysocial.com/

Mujeres mediterráneas:

Jose Antonio Marina:

LA MAYOR DEMOSTRACIÓN DE INTELIGENCIA ES LA BONDAD.
EL CARIÑO ES INCOMPATIBLE CON LA PRISA:

Juan Pablo II dijo:

NO HAY PAZ SIN JUSTICIA, NO HAY JUSTICIA SIN PERDÓN.

29.3.06

Tengo una carta para tí

Hoy voy a transgredir mis propias normas, que para eso están también las propias, para infingirlas, y voy a pegar una carta, que ha sido publicada en la sección de lectores de lavanguardiadigital, en relación al cobro de cuotas 'voluntarias' de ERC. Dice así:
Debajo está la traducción al castellano en color lila. Hay que estar lila para leer según que cosas sin inmutarse. ¡Yo es que me indigno, la verdad!
* * * * * * * *
Jo vaig rebre la carta d'ERC
M. TERESA CIURÓ BARCELONA - 29/03/2006Sóc funcionària del cos administratiu de la Generalitat de Catalunya. No estic afiliada ni sóc simpatitzant de cap partit polític. Quan hi va haver el canvi de Govern el novembre del 2003, jo estava ocupant una plaça de cap de la secretaria del conseller (plaça eventual de lliure designació), de la qual se cessa en el moment de canvi de conseller. Tant el conseller Bargalló com la consellera Cid, sense posar-me cap condició, van nomenar-me per al mateix càrrec (resolucions de 23/ XII/ 2003 i de 24/ II/ 2004). El dia 25 de maig del 2004 vaig rebre una carta, signada per Xavier Vendrell com a secretari d´organització i finances d´ERC, en la qual se´m felicitava pel meu nomenament, se´m recordava que el meu càrrec era de confiança, de durada limitada depenent del responsable polític que m´havia designat, i demanava el meu compromís a seguir les pautes del codi ètic d´ERC, així com les pautes marcades per la carta financera d´ERC, especialment en fer les aportacions econòmiques que em corresponien pel fet de ser un càrrec públic nomenat per ERC. Sorpresa en rebre aquella carta, no podia donar crèdit al fet que un partit que jo considerava seriós i honest pogués exigir-me contraprestacions d´aquest tipus. No la vaig contestar. El 14 de juliol del 2004 la consellera Cid va comunicar-me verbalment el meu cessament (resolució de 20/ VII/ 2004). Hauria passat el mateix si hagués acceptat la carta? Entenc que un partit polític exigeixi aportacions als càrrecs que han estat nomenats pel fet de ser militants per tal de finançar-se. Puc entendre situacions personals en persones no militants, en les que es fa difícil no cedir a pressions tan manifestes. En el meu cas, no podia acceptar que per seguir fent la meva feina hagués de contribuir al finançament d´un partit.
* * * * * * * * * * *
Traducción:
Yo recibí la carta de ERCM. TERESA CIURÓ BARCELONA - 29/03/2006Soy funcionaria del cuerpo administrativo de la Generalitat de Cataluña. No estoy afiliada ni soy simpatizante de ningún partido político. Cuando hubo el cambio de Gobierno en el noviembre del 2004, yo estaba ocupando una plaza en la secretaria del coseller (plaza eventual de libre designación), de la cual se cesa en el momento del cambio de conseller. Tanto el conseller Bargalló como la consellera Cid, sin ponerme ninguna condición, me nombraron para el mismo cargo ( resoluciones de 23/XII/03 i de 24/XII/04)El día 25 de mayo del 2004 recibí una carta, firmada por Xavier Vandrell como secretario de organización y finanzas de ERC, en la cual se me felicitaba por mi nombramiento, se me recordaba que mi cargo era de confianza, de duración limitada dependiendo del responsable político que me había designado, y pedía mi compromiso a seguir las pautas del código ético de ERC, así como las pautas marcadas por la carta financiera de ERC, especialmente en hacer aportaciones económicas que me correspondían por el hecho de ser un cargo público nombrado por ERC. Sorprendida al recibir aquella carta, no podía dar crédito al hecho de que un partido al que yo consideraba serio y honesto pudiera exigirme contraprestaciones de aquel tipo. No respondí.? El 14 de julio del 2004 la consellera Cid me comunicó verbalmente mi cese ( resolución de 20/VII/2004) ¿Hubiese sucedido lo mismo si hubiese aceptado la carta?
Entiendo que un partido político exija aportaciones a los cargos que han sido nombrados por el hecho de ser militantes para financiarse. Puedo entender situaciones personales en personas no militantes, en las que es difícil no ceder a presiones tan manifiestas. En mi caso no podía aceptar que para seguir haciendo mi trabajo tuviese que contribuir a la financiación de un partido.


Feliz día

No hay comentarios: